Segundo Sevilla Escudero

Sociologia General - Aula 1

Públic

Hola a tothom!

Com ja he dit a la presentació anterior en el fòrum general, em dic Segundo Sevilla Escudero, tinc quaranta anys i visc al País Valencià. Aquest és el meu tercer any com a estudiant de Grau de llengua i literatura Catalana en la UOC i sempre que afronto una nova assignatura, m’encisa la idea que aprendré coses noves i em permetrà tenir una major visió del món que ens envolta.

Tractant-se de sociologia m’interessa particularment el que estudia el comportament humà, entre altres coses, ja que des de la meva entrada a l’edat adulta, «ara fa molts anys» tinc la sensació d’haver de representar un paper diferent en cada lloc que hi soc, és a dir, representar un rol, perquè no a tots els llocs puc ser-hi jo mateix, com que els cercles que freqüento, no sempre accepten la meva condició com a home, religiós, lingüístic, estudiant, progressista, docent; pel fet que cada rol, comporta uns perjudicis assolits en gairebé totes les persones, puix cap àmbit social accepta l’altre, però en tots hem de conviure o millor dit, sobreviure-hi.

Com ben explica Joan Estruch i Gibert, aquest fet, és on té l’origen «la teoria dels rols» la representació teatral que és la nostra vida en la societat, que tant camp de treball ha donat a la sociologia i que en el terreny personal fa que qüestionar-me si soc sincer amb tots aquells qui comparteixo vivències i emocions. Soc prou valent? Jo crec que sí, perquè al meu entendre, és una forma de no sembrar discòrdia, relativitzo «segons Estruch» perquè el nivell d’intolerància és altíssim en la societat d’avui dia on només s’hi accepta una sola condició.

Finalment, de sincers sí que en som amb nosaltres mateixos, perquè jo, soc jo mateix independentment el lloc on sigui, amb la meva realitat i circumstàncies. Cap condicionament social pot canviar la meva condició i forma de pensar. I aquesta és la meva mirada crítica de mi mateix, d’acord amb el plantejament del primer exercici. Estic a l’aguait dels vostres comentaris, companys i companyes.

Llengua cultura i societat

Públic

Bon dia.
Em dic Segundo,soc de València i aquest curs,començo el Grau de Llengua i Literatura Catalana.
Primerament m’agradaria enviar una forta abraçada a tots els meus companys i companyes de curs,perquè avui és el primer dia i segurament,d’una forma o una altra, encetem un nou període de la nostra vida,ànim a tothom!
Tampoc vull passa l’ocasió d’enviar una forta abraçada als nostres professors i professores que,malgrat la distància ben segur ens hi ajudaran en tot el que necessitem.
Seguidament explicaré resumidament les meves motivacions que m’han dut fins ací.
Per una banda,sempre m’he sentit atret per la meva llengua materna,perquè és una manera d’afirmació personal,penso,sento,prego,somio en la llengua de la meva infantesa,la qual cosa em dona identitat sense cap prejudici en aprendre-hi altres llengües que m’han enriquit al llarg del meu període acadèmic en altres etapes com ara el llatí,francès,anglès italià i castellà.
Per altra banda,la literatura universal i catalana,des del meu punt de vista crec que ha sigut la millor herència que ens han pogut deixar els nostres avantpassats, perquè és com una mena de recull de totes les èpoques viscudes del nostre poble,la forma d’expressar l’amor,els sentiments els períodes polítics…etc.
Espero molt de les assignatures i del seu contingut, tant en l’escriptura com en la història que la precedeix.Espero ser-hi a l’alçada i sentir-me acompanyat per tots vosaltres fins al final del camí.